Trajectòria professional de
Sílvia Romero i Olea
|
En aquesta mateixa ciutat, a la Universitat de Barcelona, cursa els estudis de Filologia Catalana. En obtenir la llicenciatura i moguda per l'antic i constant desig d'endinsar-se en el món de l'escriptura creativa, fa un primer tempteig en narrativa infantil, i el 1987 aconsegueix la publicació de diversos contes en la revista infantil Tretzevents: El capell d'en Pau, El llop disfressat, La veu de l'olivera (números 517, 519 i 520 respectivament). També aquest mateix any fa les primeres incursions en narrativa curta per a adults, i el resultat és Lluny de mi, relat guanyador del “Premi Marcel Sentís” (1987). A partir d'aquestes primeres publicacions i convençuda de la necessitat d'endinsar-se en aquest món amb més rigor, relega la creació en pro de la formació. I des d'aquest punt de referència participa en diversos tallers d'escriptura creativa. El primer de tots té lloc l'estiu de 1987 a Cadaqués. Es tracta d’un “Curs de Narrativa”, intensiu i setmanal, organitzat per l’International Writers Cercle i dirigit per Vicenç Villatoro. En finalitzar-lo, és el mateix Villatoro qui valora i aprova les seves capacitats com a escriptora i l'anima a continuar treballant per tal d’aconseguir la publicació de noves narracions. Organitzat també per l’International Writers Cercle, i amb les mateixes característiques de durada setmanal i programa intensiu, l'estiu següent (1988) s’inscriu en el “Curs de Guió Cinematogràfic” dirigit per Miquel Sanz. D'aquest curs n'extreu el respecte i el rigor que cal aplicar en els diàlegs dels personatges, i l’estreta vinculació que existeix, precisament, entre els diàlegs i l'avanç de l'acció argumental.
El setembre de 1995 es matricula per al curs entrant. La matèria triada és “Conte I”, classes que dirigeix l’escriptor Isidre Grau. Per l’altra banda, i dins el conjunt de matèries a treballar, entra en contacte amb la figura disciplinada de la crítica literària Carme Arnau, de la mà de la qual gaudeix d'una perspectiva diferent i incisiva a l’hora d’estudiar diversos autors clàssics i moderns. En finalitzar l'any escolar el mateix Isidre Grau, tot valorant la feina realitzada durant aquests mesos, li recomana fer el pas cap a l'escriptura de novel·la. És així com el curs 1996-1997 Sílvia Romero s'inscriu de nou a l'Aula de Lletres en la matèria “Novel·la I”, dirigida per Dolors Ollé. I també opta per continuar assistint a les classes de crítica i història de la literatura que imparteix Carme Arnau. Durant aquests mesos duu a terme la construcció general d'una futura novel·la, de la qual té una primera versió, encara tot just embastada, el juny de 1997. Quan l'any següent (1997-1998) es matricula de “Novel·la II”, aquest cop dirigit per l’escriptor Joan Rendé, la finalitat que la mou i que també va inserida en els objectius del curs en qüestió, és polir la versió primerenca i consolidar l'escriptura de la novel·la. Però un seguit d'esdeveniments provoquen que la consecució d'aquests objectius trontollin: a mitjans de curs, un nombre important del professorat de l'Aula de Lletres marxa del centre, i amb el temps, uns quants d'ells crearan l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Això implica un canvi de professor, i a partir de febrer de 1998 la persona que dirigeix el curs de “Novel·la II” a l’encara Aula de Lletres és Francesc Puigpelat. De la mà d'aquest escriptor, i valorant els seus comentaris i consells, Sílvia Romero va confegint la trama de la seva primera novel·la: Amor a sang freda. Amb la narració ultimada i revisada la presenta al “II Premi Sèrie Negra de Novel·la” (2002), del qual en resulta finalista. L'edició del llibre té lloc sota el segell de Cossetània Edicions el març de 2003.
Entremig de tot plegat Sílvia Romero fa breus incursions, de nou, en el gènere de la narrativa curta. En part, perquè des que hi va entrar durant el curs dirigit per Isidre Grau, aquest vessant de l'escriptura li continua interessant. I en part a causa de la seva recent incorporació com a relataire en el portal literari www.relatsencatala.cat, una pàgina d'internet en la qual hi entra amb el pseudònim de “Llibre”, tot publicant vells poemes de joventut desenterrats i recuperats d'entre un munt de papers i projectes. El contacte virtual amb altres escriptors i escriptores novells l'animen a reconsiderar les pròpies possibilitats en el camp de la narrativa curta i opta per presentar alguns d’aquests textos en concursos literaris, obtenint diversos premis i reconeixements com a guanyadora o finalista (consultar apartat “Premis”). I la consolidació del seu treball en narrativa breu es troba en els reculls de contes Verbes (guanyador del “III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu, 2006”), i A la colònia hidràulica i altres contes (guanyador del “XXIV Premi de Narrativa Vila de L’Ametlla de Mar, 2016”). Però és la novel·la el gènere que treballa de forma més habitual en narrativa, i a partir de les dues primeres ja esmentades, Amor a sang freda i Ànima mesquina, la publicació de les seves obres es va succeint any rere any, i pràcticament sempre després d’haver guanyat un concurs literari (consultar apartat “Premis”). Quant a temàtiques i tractament narratiu ha treballat diversos subgèneres: novel·la negra, fantàstica, juvenil, psicològica, històrica... En l'actualitat té publicades més d'una desena de novel·les, les últimes de les quals s'han editat el 2019: L'esborrany (Editorial Gregal), El jurament (Premi de Narrativa Blai Bellver -Premis Literaris ciutat de Xàtiva-, Edicions Bromera), i El donyet perdut (coautoria amb Alícia Gili, Edicions SECC).
El 2007 rep la proposta de participar en un llibre solidari per denunciar la problemàtica dels nens soldats (patrocinat per la Fundació Akwaba). El pla de treball és elaborar poemes i relats a partir d’uns dibuixos i redaccions que han fet, precisament, aquests nens i nenes. Sílvia Romero s’encarrega dels poemes i Alícia Gili s’encarrega dels relats. El resultat és el llibre solidari Jocs de guerra. Cosa d’infants. Més endavant, el 2015, guanya el "Premi Francesc Badenes Dalmau de Poesia" (43è certamen dels Premis d'Alberic) amb el poemari ABCdari poètic. I el 2017, conjuntament amb la poeta Anna Rispau, publica el poemari Brusquina d’instants. En teatre té publicat el llibret Verí, obra finalista del "8è Concurs literari Vila de Gràcia. Textos teatrals”.
L’any 2015 és nomenada Escriptora De Capçalera de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d'Anoia. I el juny de 2016 és l’escriptora convidada de la “V Trobada de Clubs de Lectura de l'Alt Penedès i el Garraf”. Participa activament en les trobades de les tertúlies Psicoanàlisi i Literatura, conduïdes per la psicòloga-psicoanalista Mercè Rigo. Ha estat Presidenta de l’ARC (Associació de Relataires en Català) des de juny de 2010 fins desembre de 2012. Durant el 2012 ha estat Directora de la Revista digital de literatura, art i cultura Lo Càntich. Ha col·laborat en la revista Lo Càntich fins abril de 2018, any del seu tancament, amb publicacions esporàdiques i amb les seccions fixes "Xarxa literària: blogs", "La veu del traductor", “Converses literàries” i “Caducitat immediata”. Ha presentat el programa literari del Canal ARC-Televisió “Tast de lletres” entre els anys 2016 i 2018. A partir del tancament de Lo Càntich manté les seccions “La veu del traductor” que ara es publica a la Revista digital Llavor cultural, i “Converses literàries” que ara es publica a la Revista digital Núvol. En ràdio col·labora habitualment amb l’emissora Punt 7 Ràdio Sant Celoni. Primer i fins al seu tancament en el programa cultural “Tirant de llibres” amb la secció “Poesia viva”. I més endavant en el programa infantil “Contes per somiar”, i també amb els espais propis “Cafís de lletres” i “Els microrelats”. Entre gener de 2014 i octubre de 2018 funda i dirigeix, conjuntament amb Olga Sanfeliu i M. Jesús Royo, la Revista de creació literària Inèdits. I entre d’altres activitats assisteix com a convidada en instituts per comentar les seves obres o fer xerrades al voltant de la literatura i l’escriptura creativa; participa com a jurat literari en diversos concursos i certàmens; fa xerrades en associacions i centres cívics; i realitza revisions literàries d’originals. |
